Reunió a les 9 del vespre

Us recordem que aquest dimarts 1 de desembre farem reunió a les 9 del vespre al local de la Penya del Barça. Estem encarant la recta final i hem d'aconseguir una àmplia participació, els qui vau escoltar en Carles Móra, alcalde d'Arenys, ja sabeu el que diu, "tenim la independència a tocar". Ara ens falta el granet de sorra que entre tots i totes hi podem posar, sabem que Linyola no fallarà.

Els sindicalistes a favor del dret a decidir i de les consultes

Representants sindicals han debatut avui sobre les consultes i el dret a decidir i com això afecta al món del treball. El sindicat independentista Intersindical, per boca del seu delegat d’acció sindical, Carles Sastre i Rafel Baitg, com a representant del sindicat llibertari CGT, han debatut a Linyola durant gairebé dues hores sobre el dret a l’autodeterminació.

Mentre Sastre advocava per tenir un estat propi per millorar les condicions dels treballadors catalans i controlar els recursos i les infraestructures; Baitg es decantava cap al fet democràtic de les consultes, favorable a l’autodeterminació que mesurava des de l’individu, passant per la nació i la societat mundial, tot plegat com un fet autodeterminista i democràtic continu i més enllà de la nació. Ambdós sindicats veuen amb bons ulls les consultes pel fet que trenca amb una Constitució Espanyola obsoleta i contra la qual ja es van plantar el 1978.

Per la seua banda, els dos sindicats ha expressat la preocupació per la situació de crisi en què es troba la societat actual i buscar la necessitat d’un canvi d’escenari econòmic.

L’acte ha tingut un intens torn de debat en què el públic ha preguntat sobre l’atur, la crisi i el paper de les multinacionals en un procés independentista. També s’han expressat opinions contràries a la reivindicació de l’estatut que han fet aquests dies les grans capçaleres de premsa.

CCOO que havia d’assistir a l’acte ha excusat la presència del seu secretari general, Josep M. Baiget, que tenia una agenda molt apretada. Tanmateix, CCOO i UGT han comunicat públicament el seu suport a les consultes. Així, s’afegeix un nou agent social favorable a l’autodeterminació i al dret a decidir.

L’exercici de la democràcia

La independència no ens faria més feliços, perquè la felicitat difícilment la pot generar un estat, per més democràtic i magnànim que sigui. Ara bé, un cop passat el tràngol, sí que ens estalviaria molts problemes i ens faria viure –a nosaltres i als qui vindran– molt més tranquils. Almenys, tindríem els mateixos maldecaps que pot tenir un veí suec, finlandès, polonès, irlandès, hongarès, eslovac o búlgar, posem per cas. Amb la situació de dependència d’un estat que ens és reiteradament hostil i mesquí, resulta que tenim els mateixos problemes que els que pateixen els europeus “més” els que ens causa el Regne d’Espanya.
Si més no, perquè tota convergència amb Europa, concebuda com a ens unitari d’estats-nació, ha de passar per Madrid. Curiosament, sempre hi perdem més d’un llençol o tot un joc sencer, ens prenen el pèl de mala manera i, per acabar-ho d’adobar, ens tracten amb una condescendència colonial. I també perquè el Regne d’Espanya, un dels estats més precàriament democràtics de la Unió Europea, no accepta cap llei, derivada de la voluntat del poble, que sigui un avenç en la sobirania, el progrés i la democràcia de Catalunya. Ni tampoc fa res perquè els catalans tinguin una “visibilitat” i una “representativitat” –política, cultural, lingüística o, si es vol, demogràfica– en el concert europeu, ans al contrari: es dedica a negar-los-les sistemàticament.
La proposta de promoure consultes populars sobre la independència és una de les iniciatives més encomiables i esperançadores d’aquestes darreres dècades. Mai no els ho agrairem prou. A la fi, l’anomenada “societat civil” pren la davantera i, com ja havia fet en els millors moments de la història contemporània, mostra la seva vitalitat infatigable, el seu dinamisme exemplar i el seu sentit profund de la democràcia. A la fi, els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país fan un pas endavant i, amb una gosadia que la classe política no ha demostrat, plantegen, des de la base, un exercici de democràcia radical: amb les garanties de legitimitat i de rigor necessàries, pregunten als catalans i les catalanes sobre el futur del seu país.
Per què esgarrifa aquesta pràctica democràtica als qui fan mans i mànigues per desprestigiar-la, desacreditar-la i, si poguessin, prohibir-la? Per què l’Estat espanyol posa tot l’aparell juridicopoliticomediàtic contra aquesta iniciativa, tot escudant-se en unes “regles del joc” tramposes i arbitràries que es dediquen metòdicament a negar la sobirania del poble? Enfront de les lleis “injustes”, no hi ha la legitimitat democràtica que exigeix més “justícia”? És que no té més pes la legislació internacional que valida l’autodeterminació com un dret fonamental que no pas les traves que posa un estat amb uns estàndards de democràcia tan baixos? Per què, en el context d’un continent unit, no s’admet l’autodeterminació d’un poble que, si així ho vol, pot decidir constituir-se en un estat que li asseguri existir plenament i no haver de pidolar per ser allò que ja és?
Al nostre entendre, no hem de tenir cap mena de por a practicar la democràcia amb tota llibertat i amb tota responsabilitat. Votar en una consulta popular hauria de ser un fet habitual en un estat democràtic que no tingui tantes rèmores, ni tants tabús, ni tanta desmemòria com és l’espanyol. A qui fa por l’exercici de la democràcia? A qui beneficien les prohibicions, les censures, les negatives i les pressions? Per als catalans i les catalanes, siguin de l’origen que siguin, el Regne d’Espanya és, avui, una hipoteca fraudulenta i una estafa descomunal. Com a mínim. Una hipoteca baratera perquè practica de manera impune l’espoli i frena en tots els àmbits qualsevol progrés de la societat catalana (i això ja seria un incentiu per als més escèptics, espantadissos, materialistes o indiferents). Una estafa de grans proporcions perquè viu ancorat en un sistema protodemocràtic, tutelat per unes forces fàctiques intocables, podrit de tabús (la monarquia, l’exèrcit, el passat, els símbols...), acostumat a praxis antidemocràtiques i obsessionat patològicament a “vertebrar-se” a costa d’“uniformar” i “liquidar” les diferències que hi ha en el seu si.
És hora, doncs, que els catalans i les catalanes, vinguin d’on vinguin, pensin com pensin, estimin el que estimin, puguin decidir lliurement el futur que volen. Amb totes les conseqüències. Amb la màxima generositat. A consciència. Com a prova del seu sentit arrelat de la democràcia i de la llibertat, i, és clar, de les formes pacífiques d’exercir-les amb valentia. Preguntar sobre si els catalans i les catalanes estem d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea –com ho són altres països fins i tot més “petits” que el nostre– no és cap crim, ni cap temeritat: suposa l’exercici, ras i curt, d’un dret inalienable.
La consulta popular del 13D en diversos pobles catalans, entre els quals alguns del Pla d’Urgell, i les convocatòries que s’han fet o es faran ben aviat en altres viles i ciutats del país, són el primer pas, en definitiva, d’un procés necessari i irreversible que no pot aturar ningú, si no és agredint el cor bategant de la democràcia.


Francesc Foguet i Boreu

Debat entre diferents sindicats catalans

Aquest divendres 27 de novembre a les 21'30 hi haurà un debat entre diferents sindicats catalans sobre els treballadors i el dret a decidir. El debat serà, finalment, a la Sala Pau Casals.


Com afectaria la independència als treballadors i treballadores catalans?


Recordeu que dijous 26 a les 9 a la Penya Barça hi haurà reunió de Linyola Decideix (tothom hi és convidat)

Pancartes

Linyola Decideix es presenta amb un saló de plens de l’ajuntament ple

Linyola Decideix es presenta al públic amb una sala de plens de l’ajuntament plena. De la mà d’Uriel Bertran i Albert Batlle, portaveu de Linyola Decideix, s’ha presentat aquest diumenge 22 de novembre a Linyola la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència.

Albert Batlle ha animat a tots els linyolencs i linyolenques a anar a votar el proper 13 de desembre. A més, ha donat a conèixer la sala on es realitzarà la consulta, a la plaça Onze de Setembre, tocant al gimnàs que hi ha a la localitat.

Batlle ha explicat que Linyola Decideix té previstos diversos actes per animar a la població a acudir a les urnes, el proper divendres 27 de novembre hi haurà una taula rodona amb representants de diferents sindicats de treballadors per parlar com veuen els treballadors la independència del país.

Per la seua banda, Uriel Bertran ha explicat que més de 150 municipis i 600.000 persones de Catalunya podran exercir el dret a vot el proper 13 de desembre. Una xifra que s’espera augmentar amb les successives dates electorals. El representant de la Coordinadora Nacional ha explicat que diverses associacions d’immigrants donen suport a la consulta i, fins i tot, a Manlleu cedien una mesquita com un acte més de normalitat democràtica a la qual volen participar com a nous catalans el col·lectiu musulmà de la localitat.

Presentació Linyola Decideix

Uriel Bertran participarà a la presentació de Linyola Decideix el proper diumenge 22 de novembre

Linyola Decideix confia aconseguir una bona participació

L’entitat promourà la consulta el proper 13 de desembre a Linyola

Linyola Decideix, entitat que promou la consulta sobre la independència de Catalunya a Linyola, es presentarà públicament aquest diumenge 22 de novembre a les 12 del migdia. Uriel Bertran, membre de la Coordinadora Nacional, participarà a la presentació pública de la comissió organitzadora.

El proper 13 de desembre es realitzarà en aquesta població del Pla d’Urgell la consulta sobre la independència. Linyola Decideix té la vista posada en aconseguir una bona participació electoral. L’adhesió de la majoria d’entitats locals a la comissió organitzadora fa pensar a l’entitat que així serà. A hores d’ara s’estan recollint signatures entre els veïns i veïnes que a títol personal vulguin donar suport a la consulta.

A més, l’entitat està preparant tot un seguit d’actes, xerrades i debats que animin a la població a votar, ja sigui a favor o en contra. L’objectiu de l’entitat es fomentar la democràcia i reivindicar el dret a l’autodeterminació, dret que encara cap llei orgànica recull.

Per altra banda, properament l’entitat participarà en un acte conjunt amb totes les comissions organitzadores locals del Pla d’Urgell, coordinades sota el paraigua Pla d’Urgell Decideix, on es donaran a conèixer els diferents pobles de la comarca on es farà la consulta.

Linyola se suma a la consulta popular sobre la independència el proper 13 de desembre

Amb el nom de “Linyola Decideix”, el passat divendres 23 d’octubre es va constituir en aquest municipi del Pla d’Urgell la Comissió Ciutadana organitzadora de la consulta sobre la independència de la nació catalana. En una assemblea popular oberta a tot el poble i entitats locals, es van crear i aprovar les comissions de treball per organitzar la consulta, que es realitzarà el 13 de desembre, ja que també és la data que majoritàriament han escollit la resta de municipis que duran a terme la consulta arreu del territori.

A més, dos membres de la Comissió van assistir dissabte al Consell plenari de la Coordinadora de la Consulta per la Independència que es celebrava a Arenys de Munt i on es van debatre els objectius i estratègia de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.

El passat 24 de setembre, Linyola ja va aprovar per unanimitat (amb representació de CiU, PSC, ERC i independents) una moció en el ple municipal per donar suport a la celebració de la consulta sobre la independència de la nació catalana.

La consulta per la independència de la nació catalana es durà a terme sota la pregunta: "Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?", com en la resta de municipis on es dugui a terme la consulta, atès que la consulta no és una agregació de consultes locals, sinó un referèndum nacional que es celebra per fases a diversos municipis en dates comunes i conjuntes i que per tant exigeix que la pregunta objecte de votació sigui la mateixa per tothom.

La Consulta sobre la Independència es fonamenta en l'autoorganització de la societat civil i té per objectiu demostrar que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a la autodeterminació.

Entitats adherides

- Penya Barça
- Centre Excursionista de Linyola
- Associació Cultural Alorenil - Barret Picat
- Assemblea del Correllengua de Linyola
- C. F. Linyola
- Futbol Sala Linyola
- ERC Linyola
- Penya Mig Gas
- Casal Popular l'Arreu del Pla d'Urgell
- Cooperativa del Camp de Linyola
- Coral Flor de Lli
- AEiG Mascançà
- Unió de Pagesos
- Pessebre Vivent de Linyola

Bo d'ajut ja a les botigues

Bo d'ajut per la Comissió Organitzadora del referèndum per la independència Linyola Decideix

Sorteig d'una cistella de Nadal el número guanyador serà el que coincideixi amb les quatre últimes xifres de la grossa del sorteig de la loteria de Nadal del 22 de desembre de 2009.

Sí

Per què votarem que sí en la propera consulta sobiranista que es farà al nostre poble? Per cinc raons, si més no. En primer lloc, perquè algun dia puguem exercir el dret d’autodeterminació, reconegut per la legislació internacional, en un referèndum autènticament vinculant. Ni que sigui simbòlica, la consulta és una manera de fer un pas més cap a la llibertat. Cap a la democràcia, cap a la sobirania, cap al progrés. Només els catalans podem decidir a consciència què volem ser de grans. En segon lloc, perquè la independència és l’única solució viable a l’atzucac social, polític, econòmic i cultural en què estem enfangats. Després de tants segles sotmesos al jou d’un estat que ens agredeix i espolia contínuament, ara que ja som a Europa, només si Catalunya esdevé un estat, com n’hi ha tants d’altres, de més petits i tot, els catalans podem viure com a europeus de ple dret. I podem créixer endins i projectar-nos enfora, sense límits imposats pels altres, sense barreres, sense esculls, sense excuses. En tercer lloc, perquè és esgotador haver d’explicar què som i per què som com som, tant Espanya endins com arreu del món. Si tinguéssim un passaport català, no hauríem de justificar res: tothom ho entendria, a París, a Nova York o a Hong Kong. Seríem tan europeus com els irlandesos, els xipriotes o els lituans. Existiríem, simplement, en tots els continents. A més, podríem conversar de tu a tu amb els espanyols, sense haver d’escoltar sempre la cançó de l’enfadós: que si els catalans som uns insolidaris, que si som uns egoistes, que si sempre ens queixem, que si volem quedar-nos amb tots els diners d’Espanya, que si ens enderiem a ser diferents dels altres, i tota la rècula que ja és prou sabuda. En quart lloc, perquè l’Estat espanyol ens repel·leix, ens rebutja, no ens vol, ni ens vol comprendre: s’entesta a fer-nos “espanyols” i prou, amb tota la pressió simbòlica, mediàtica, constitucional, militar, reial. Tant si volem com si no, tot negant-nos la nostra condició de catalans i el dret d’autodeterminar-nos, si ens ve de gust. És, certament, extenuant haver de defensar-se sempre contra un estat hostil, que només treballa per esborrar o minimitzar allò que ens fa diferents. I, per a més ironia, fa el que vol amb els nostres recursos, i encara pretén que els n’agraïm com mesells les almoines. En nom, és clar, d’una solidaritat cínica, ofegadora, que ens ha dut a la depauperació –amb la nostra aquiescència, val a dir-ho– del teixit social, econòmic i cultural del país. En cinquè lloc, perquè no tan sols volem viure tranquils, sense haver d’entomar insults, menyspreus, befes i incomprensions, sinó que sobretot volem tenir un govern que gaudeixi tant de poder efectiu com en té qualsevol altre país d’Europa; volem disposar d’una sanitat, d’una educació, d’una cultura fortes, dignes de figurar en el concert europeu de les nacions; volem gestionar els nostres recursos, planificar les infraestructures del territori, etc., d’acord amb les necessitats que tenim ara i aquí; volem pensar i construir, sense mediacions, sense frens ni negatives, el nostre futur. Per això, i per altres raonaments que podríem adduir-hi, votarem que sí.

Francesc Foguet i Boreu

INDEPENDÈNCIA

De moment, tres pobles de la comarca del Pla d’ Urgell, Linyola, Ivars i Palau, votarem el diumenge 13 de desembre, si volem, o no, la independència de Catalunya. Espero que ben aviat d’ altres pobles com Bellvís, Torregrossa, Bell·lloc..., facin els perquès perquè els seus ciutadans puguin exercir aquest dret de votar en aquesta consulta popular.

Recordo que fa força anys –potser el 1971 o 1972- que un grup de joves, universitaris, i acabats de sortits de l’ ou – a les beceroles, tot just havíem après qui havia estat Macià, Companys, Esquerra, la CNT- discutíem sobre el futur després de la mort del dictador i tots coincidirem que el nostre desig era viure –costés el que costés- en una Catalunya independent. El grup –una dotzena de joves- polititzat es va anar dividint al temps que anaven aprofundint amb les lectures de Marx, Engels, Mao, Marcuse, Oriflama, Triunfo, Ozono, Ajoblanco...

Quan es va morir el dictador, aquesta gent, ideològicament es trobaven al voltant del PTE, o del PSUC, de la CNT, o del PSP de Tierno Galvan... i crec que la darrera vegada que ens trobarem, -el 79 o 80?-, els vaig recordar el vell somni o desig..., la resposta, fou que no tocava..., la remor de les espases dels militars s’ escoltaven arreu i era una quimera plantejar la independència de Catalunya....Sí, foren una generació que es va perdre en un laberint.... Anys després, per noves que m’arribaren, tots havien deixat de banda la vida política activa.

En la meva vida, però, la paraula independència sempre hi ha estat present. I si fa anys, en les meves converses amb els meus amics la paraula i la idea hi era present, amb el pas del temps, el mot independència s’ ha fet encara més visible, sortint en les converses amb els amics, però també amb els coneguts, saludats, empresaris, gent gran..., els darrers anys la idea de que si fóssim independents, estaríem millor, ha fet forat en l’ entorn on visc, com també –tot mirant cap a la metròpolis- estàvem convençut de viure en una “reserva” i la “idea” dins d’ una llauna de conserva.

I en aquestes, és quan arriba la consulta sobre la independència d’ Arenys de Munt i la idea s’ estén com una foguerada de nord a sud i d’ est a l’ oest de Catalunya que farà que en qüestió de mesos, coneguem quin és l’ estat de la qüestió, i, si els somiadors haurem estat capaços d’ arrossegar a una gran part de la població a votar per la independència, fent bona la consigna del Maig del 68: “Demaneu lo impossible”. Fet.

Esteve Mestre Roigé.