INDEPENDÈNCIA

De moment, tres pobles de la comarca del Pla d’ Urgell, Linyola, Ivars i Palau, votarem el diumenge 13 de desembre, si volem, o no, la independència de Catalunya. Espero que ben aviat d’ altres pobles com Bellvís, Torregrossa, Bell·lloc..., facin els perquès perquè els seus ciutadans puguin exercir aquest dret de votar en aquesta consulta popular.

Recordo que fa força anys –potser el 1971 o 1972- que un grup de joves, universitaris, i acabats de sortits de l’ ou – a les beceroles, tot just havíem après qui havia estat Macià, Companys, Esquerra, la CNT- discutíem sobre el futur després de la mort del dictador i tots coincidirem que el nostre desig era viure –costés el que costés- en una Catalunya independent. El grup –una dotzena de joves- polititzat es va anar dividint al temps que anaven aprofundint amb les lectures de Marx, Engels, Mao, Marcuse, Oriflama, Triunfo, Ozono, Ajoblanco...

Quan es va morir el dictador, aquesta gent, ideològicament es trobaven al voltant del PTE, o del PSUC, de la CNT, o del PSP de Tierno Galvan... i crec que la darrera vegada que ens trobarem, -el 79 o 80?-, els vaig recordar el vell somni o desig..., la resposta, fou que no tocava..., la remor de les espases dels militars s’ escoltaven arreu i era una quimera plantejar la independència de Catalunya....Sí, foren una generació que es va perdre en un laberint.... Anys després, per noves que m’arribaren, tots havien deixat de banda la vida política activa.

En la meva vida, però, la paraula independència sempre hi ha estat present. I si fa anys, en les meves converses amb els meus amics la paraula i la idea hi era present, amb el pas del temps, el mot independència s’ ha fet encara més visible, sortint en les converses amb els amics, però també amb els coneguts, saludats, empresaris, gent gran..., els darrers anys la idea de que si fóssim independents, estaríem millor, ha fet forat en l’ entorn on visc, com també –tot mirant cap a la metròpolis- estàvem convençut de viure en una “reserva” i la “idea” dins d’ una llauna de conserva.

I en aquestes, és quan arriba la consulta sobre la independència d’ Arenys de Munt i la idea s’ estén com una foguerada de nord a sud i d’ est a l’ oest de Catalunya que farà que en qüestió de mesos, coneguem quin és l’ estat de la qüestió, i, si els somiadors haurem estat capaços d’ arrossegar a una gran part de la població a votar per la independència, fent bona la consigna del Maig del 68: “Demaneu lo impossible”. Fet.

Esteve Mestre Roigé.