Sí

Per què votarem que sí en la propera consulta sobiranista que es farà al nostre poble? Per cinc raons, si més no. En primer lloc, perquè algun dia puguem exercir el dret d’autodeterminació, reconegut per la legislació internacional, en un referèndum autènticament vinculant. Ni que sigui simbòlica, la consulta és una manera de fer un pas més cap a la llibertat. Cap a la democràcia, cap a la sobirania, cap al progrés. Només els catalans podem decidir a consciència què volem ser de grans. En segon lloc, perquè la independència és l’única solució viable a l’atzucac social, polític, econòmic i cultural en què estem enfangats. Després de tants segles sotmesos al jou d’un estat que ens agredeix i espolia contínuament, ara que ja som a Europa, només si Catalunya esdevé un estat, com n’hi ha tants d’altres, de més petits i tot, els catalans podem viure com a europeus de ple dret. I podem créixer endins i projectar-nos enfora, sense límits imposats pels altres, sense barreres, sense esculls, sense excuses. En tercer lloc, perquè és esgotador haver d’explicar què som i per què som com som, tant Espanya endins com arreu del món. Si tinguéssim un passaport català, no hauríem de justificar res: tothom ho entendria, a París, a Nova York o a Hong Kong. Seríem tan europeus com els irlandesos, els xipriotes o els lituans. Existiríem, simplement, en tots els continents. A més, podríem conversar de tu a tu amb els espanyols, sense haver d’escoltar sempre la cançó de l’enfadós: que si els catalans som uns insolidaris, que si som uns egoistes, que si sempre ens queixem, que si volem quedar-nos amb tots els diners d’Espanya, que si ens enderiem a ser diferents dels altres, i tota la rècula que ja és prou sabuda. En quart lloc, perquè l’Estat espanyol ens repel·leix, ens rebutja, no ens vol, ni ens vol comprendre: s’entesta a fer-nos “espanyols” i prou, amb tota la pressió simbòlica, mediàtica, constitucional, militar, reial. Tant si volem com si no, tot negant-nos la nostra condició de catalans i el dret d’autodeterminar-nos, si ens ve de gust. És, certament, extenuant haver de defensar-se sempre contra un estat hostil, que només treballa per esborrar o minimitzar allò que ens fa diferents. I, per a més ironia, fa el que vol amb els nostres recursos, i encara pretén que els n’agraïm com mesells les almoines. En nom, és clar, d’una solidaritat cínica, ofegadora, que ens ha dut a la depauperació –amb la nostra aquiescència, val a dir-ho– del teixit social, econòmic i cultural del país. En cinquè lloc, perquè no tan sols volem viure tranquils, sense haver d’entomar insults, menyspreus, befes i incomprensions, sinó que sobretot volem tenir un govern que gaudeixi tant de poder efectiu com en té qualsevol altre país d’Europa; volem disposar d’una sanitat, d’una educació, d’una cultura fortes, dignes de figurar en el concert europeu de les nacions; volem gestionar els nostres recursos, planificar les infraestructures del territori, etc., d’acord amb les necessitats que tenim ara i aquí; volem pensar i construir, sense mediacions, sense frens ni negatives, el nostre futur. Per això, i per altres raonaments que podríem adduir-hi, votarem que sí.

Francesc Foguet i Boreu