Uriel Bertran participarà a la presentació de Linyola Decideix el proper diumenge 22 de novembre

Linyola Decideix confia aconseguir una bona participació

L’entitat promourà la consulta el proper 13 de desembre a Linyola

Linyola Decideix, entitat que promou la consulta sobre la independència de Catalunya a Linyola, es presentarà públicament aquest diumenge 22 de novembre a les 12 del migdia. Uriel Bertran, membre de la Coordinadora Nacional, participarà a la presentació pública de la comissió organitzadora.

El proper 13 de desembre es realitzarà en aquesta població del Pla d’Urgell la consulta sobre la independència. Linyola Decideix té la vista posada en aconseguir una bona participació electoral. L’adhesió de la majoria d’entitats locals a la comissió organitzadora fa pensar a l’entitat que així serà. A hores d’ara s’estan recollint signatures entre els veïns i veïnes que a títol personal vulguin donar suport a la consulta.

A més, l’entitat està preparant tot un seguit d’actes, xerrades i debats que animin a la població a votar, ja sigui a favor o en contra. L’objectiu de l’entitat es fomentar la democràcia i reivindicar el dret a l’autodeterminació, dret que encara cap llei orgànica recull.

Per altra banda, properament l’entitat participarà en un acte conjunt amb totes les comissions organitzadores locals del Pla d’Urgell, coordinades sota el paraigua Pla d’Urgell Decideix, on es donaran a conèixer els diferents pobles de la comarca on es farà la consulta.

Linyola se suma a la consulta popular sobre la independència el proper 13 de desembre

Amb el nom de “Linyola Decideix”, el passat divendres 23 d’octubre es va constituir en aquest municipi del Pla d’Urgell la Comissió Ciutadana organitzadora de la consulta sobre la independència de la nació catalana. En una assemblea popular oberta a tot el poble i entitats locals, es van crear i aprovar les comissions de treball per organitzar la consulta, que es realitzarà el 13 de desembre, ja que també és la data que majoritàriament han escollit la resta de municipis que duran a terme la consulta arreu del territori.

A més, dos membres de la Comissió van assistir dissabte al Consell plenari de la Coordinadora de la Consulta per la Independència que es celebrava a Arenys de Munt i on es van debatre els objectius i estratègia de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència.

El passat 24 de setembre, Linyola ja va aprovar per unanimitat (amb representació de CiU, PSC, ERC i independents) una moció en el ple municipal per donar suport a la celebració de la consulta sobre la independència de la nació catalana.

La consulta per la independència de la nació catalana es durà a terme sota la pregunta: "Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?", com en la resta de municipis on es dugui a terme la consulta, atès que la consulta no és una agregació de consultes locals, sinó un referèndum nacional que es celebra per fases a diversos municipis en dates comunes i conjuntes i que per tant exigeix que la pregunta objecte de votació sigui la mateixa per tothom.

La Consulta sobre la Independència es fonamenta en l'autoorganització de la societat civil i té per objectiu demostrar que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a la autodeterminació.

Entitats adherides

- Penya Barça
- Centre Excursionista de Linyola
- Associació Cultural Alorenil - Barret Picat
- Assemblea del Correllengua de Linyola
- C. F. Linyola
- Futbol Sala Linyola
- ERC Linyola
- Penya Mig Gas
- Casal Popular l'Arreu del Pla d'Urgell
- Cooperativa del Camp de Linyola
- Coral Flor de Lli
- AEiG Mascançà
- Unió de Pagesos
- Pessebre Vivent de Linyola

Bo d'ajut ja a les botigues

Bo d'ajut per la Comissió Organitzadora del referèndum per la independència Linyola Decideix

Sorteig d'una cistella de Nadal el número guanyador serà el que coincideixi amb les quatre últimes xifres de la grossa del sorteig de la loteria de Nadal del 22 de desembre de 2009.

Sí

Per què votarem que sí en la propera consulta sobiranista que es farà al nostre poble? Per cinc raons, si més no. En primer lloc, perquè algun dia puguem exercir el dret d’autodeterminació, reconegut per la legislació internacional, en un referèndum autènticament vinculant. Ni que sigui simbòlica, la consulta és una manera de fer un pas més cap a la llibertat. Cap a la democràcia, cap a la sobirania, cap al progrés. Només els catalans podem decidir a consciència què volem ser de grans. En segon lloc, perquè la independència és l’única solució viable a l’atzucac social, polític, econòmic i cultural en què estem enfangats. Després de tants segles sotmesos al jou d’un estat que ens agredeix i espolia contínuament, ara que ja som a Europa, només si Catalunya esdevé un estat, com n’hi ha tants d’altres, de més petits i tot, els catalans podem viure com a europeus de ple dret. I podem créixer endins i projectar-nos enfora, sense límits imposats pels altres, sense barreres, sense esculls, sense excuses. En tercer lloc, perquè és esgotador haver d’explicar què som i per què som com som, tant Espanya endins com arreu del món. Si tinguéssim un passaport català, no hauríem de justificar res: tothom ho entendria, a París, a Nova York o a Hong Kong. Seríem tan europeus com els irlandesos, els xipriotes o els lituans. Existiríem, simplement, en tots els continents. A més, podríem conversar de tu a tu amb els espanyols, sense haver d’escoltar sempre la cançó de l’enfadós: que si els catalans som uns insolidaris, que si som uns egoistes, que si sempre ens queixem, que si volem quedar-nos amb tots els diners d’Espanya, que si ens enderiem a ser diferents dels altres, i tota la rècula que ja és prou sabuda. En quart lloc, perquè l’Estat espanyol ens repel·leix, ens rebutja, no ens vol, ni ens vol comprendre: s’entesta a fer-nos “espanyols” i prou, amb tota la pressió simbòlica, mediàtica, constitucional, militar, reial. Tant si volem com si no, tot negant-nos la nostra condició de catalans i el dret d’autodeterminar-nos, si ens ve de gust. És, certament, extenuant haver de defensar-se sempre contra un estat hostil, que només treballa per esborrar o minimitzar allò que ens fa diferents. I, per a més ironia, fa el que vol amb els nostres recursos, i encara pretén que els n’agraïm com mesells les almoines. En nom, és clar, d’una solidaritat cínica, ofegadora, que ens ha dut a la depauperació –amb la nostra aquiescència, val a dir-ho– del teixit social, econòmic i cultural del país. En cinquè lloc, perquè no tan sols volem viure tranquils, sense haver d’entomar insults, menyspreus, befes i incomprensions, sinó que sobretot volem tenir un govern que gaudeixi tant de poder efectiu com en té qualsevol altre país d’Europa; volem disposar d’una sanitat, d’una educació, d’una cultura fortes, dignes de figurar en el concert europeu de les nacions; volem gestionar els nostres recursos, planificar les infraestructures del territori, etc., d’acord amb les necessitats que tenim ara i aquí; volem pensar i construir, sense mediacions, sense frens ni negatives, el nostre futur. Per això, i per altres raonaments que podríem adduir-hi, votarem que sí.

Francesc Foguet i Boreu

INDEPENDÈNCIA

De moment, tres pobles de la comarca del Pla d’ Urgell, Linyola, Ivars i Palau, votarem el diumenge 13 de desembre, si volem, o no, la independència de Catalunya. Espero que ben aviat d’ altres pobles com Bellvís, Torregrossa, Bell·lloc..., facin els perquès perquè els seus ciutadans puguin exercir aquest dret de votar en aquesta consulta popular.

Recordo que fa força anys –potser el 1971 o 1972- que un grup de joves, universitaris, i acabats de sortits de l’ ou – a les beceroles, tot just havíem après qui havia estat Macià, Companys, Esquerra, la CNT- discutíem sobre el futur després de la mort del dictador i tots coincidirem que el nostre desig era viure –costés el que costés- en una Catalunya independent. El grup –una dotzena de joves- polititzat es va anar dividint al temps que anaven aprofundint amb les lectures de Marx, Engels, Mao, Marcuse, Oriflama, Triunfo, Ozono, Ajoblanco...

Quan es va morir el dictador, aquesta gent, ideològicament es trobaven al voltant del PTE, o del PSUC, de la CNT, o del PSP de Tierno Galvan... i crec que la darrera vegada que ens trobarem, -el 79 o 80?-, els vaig recordar el vell somni o desig..., la resposta, fou que no tocava..., la remor de les espases dels militars s’ escoltaven arreu i era una quimera plantejar la independència de Catalunya....Sí, foren una generació que es va perdre en un laberint.... Anys després, per noves que m’arribaren, tots havien deixat de banda la vida política activa.

En la meva vida, però, la paraula independència sempre hi ha estat present. I si fa anys, en les meves converses amb els meus amics la paraula i la idea hi era present, amb el pas del temps, el mot independència s’ ha fet encara més visible, sortint en les converses amb els amics, però també amb els coneguts, saludats, empresaris, gent gran..., els darrers anys la idea de que si fóssim independents, estaríem millor, ha fet forat en l’ entorn on visc, com també –tot mirant cap a la metròpolis- estàvem convençut de viure en una “reserva” i la “idea” dins d’ una llauna de conserva.

I en aquestes, és quan arriba la consulta sobre la independència d’ Arenys de Munt i la idea s’ estén com una foguerada de nord a sud i d’ est a l’ oest de Catalunya que farà que en qüestió de mesos, coneguem quin és l’ estat de la qüestió, i, si els somiadors haurem estat capaços d’ arrossegar a una gran part de la població a votar per la independència, fent bona la consigna del Maig del 68: “Demaneu lo impossible”. Fet.

Esteve Mestre Roigé.